T’has desbordat o estancat mai
emocionalment? O pot ser flueixes? Quina d’aquestes coses et passa més sovint?
La meva intenció en escriure aquests articles és
aportar la meva experiència com a psicoterapeuta humanista, ara ja jubilada, i
en els de setembre i octubre 2018 feia una sèrie de recomanacions que avui
ampliaré referint-me a tota mena de situacions complicades que ens generen
emocions de les quals, a vegades, no sabem què fer-ne.
Avui em centraré
en com canalitzar saludablement les
nostres emocions per tal de potenciar la millor versió diaria de nosaltres
mateixos en qualsevol situació de la vida i des de l’autoestima, que
vol dir fer-ho tot el millor que saps i el millor que pots desde les teves possibilitats
reals.
Cometrem errors,
es clar que si! Som humans! L’important
és què en fem d’això. Si ens diem: Bé, jo
soc així. Què hi farem! A qui li agradi be, i a qui no, que s’aguanti! Pel meu gust, aquesta actitud no correspón a
autoestima, sinó a prepotència per impotència
que és ben diferent. Tampoc seria positiu dir-te: Soc un desastre! Es que ni m’ensurto, ni m’ensortiré! Des de
l’autoestima l’actitud podria ser p.e. Quin
greu em sap! Vaig a mirar si hi hi puc posar remei. I si no n’hi hagués, tindriem
la voluntat d’aprendre d’aquesta experiència per fer-ho millor en un futur.
Com he dit, avui em centro en la cura de la nostra dimensió emocional per tal que no
entorpeixi les capacitats de raonament i per tant, que ens acompanyi en gestionar millor la nostra vida tant
en el benestar com en el conflicte. Cal evitar estancaments o desbordaments
emocionals. Si contenim les emocions en excés, se’ns podreixen dins i afecten a
la resta de les nostres dimensions: la física, la mental, la relacional i la
espiritual. Si ens deixem anar sense control, podem inundar tot el que troben
al nostre pas.
Algunes idees per a
una gestió emocional saludable: primer cal
conèixer i reconèixer els valors i creences que tenim, doncs impregnen
els nostres pensaments i aquests
són el motor del què sentim
que alhora influeix, conscientment o no, en el que fem. En una negociació, actuaré diferent si estic convensuda
que només puc guanyar si l’altre perd, que si m’adscric als valors del win/win, és a dir del guanyar/guanyar, una filosofia
integradora que considera els interessos de totes les parts afectades i tracta
d’establir opcions beneficioses per a tohom. Per tant, compte! Para uns
instants. Respira lenta i profundament… Torna a respirar… I segueix.
Després cal conèixer i reconèixer allò que sentim
realment. Si, des de l’autoengany crec que estic trista però en realitat
estic enfadada o viceversa, malament, perquè em serà molt més difícil
reflexionar amb calma i prendre decissions saludables.
També, després de parar
uns moments, respirar profún i pot ser comptar fins a 10, cal decidir què volem fer amb allò que ens pot desbordar. Deixar-me
anar perque estic tipa de contenir-me? Contenir-me perque veig que ja he vist
que no arribo a bon port si em deixo anar sense reflexió prèvia? Tant en un cas
com en un altre diem Uff! Què be que he
pogut controlar-me… Ara bé… dins meu sento aquell xup xup del que he lograt
controlar, però que segueix bollint… I ara què en faig? Doncs aquí és on entra allò de canalitzar saludablement la emocionalitat.
Cal transformar el xup xup en calma,
i després de respirar, ho podem fer de moltes i diverses maneres. En
un dels articles anteriors et convidaba a parlar, plorar en companyia d’algú
amb qui et vingui de gust, comentar que sents ràbia, por, culpa, o que
necessites que t’escoltin, o escriure, caminar. Sola o en companyia. Tu tries…
De
les idees exposades aquí per a una bona gestió de les emocions, cadascú ha de
trobar aquelles que li escauen millor. L’important és trobar les teves i
practicar-les.
Maria Antònia Plaxats
-Publicat a Revista Ràpita Novembre 2018-
