IMPORTANTE
Por motivos de jubilación por parte de María
Antonia Plaxats y Jesús Cosido Soley, desde finales de Setiembre 2009
nuestro gabinete permanece inactivo. Los profesionales colaboradores del
Gaps, siguen atendiendo en sus respectivas consultas.En un foro de mujeres del que formo parte, una compañera ha solicitado información respecto a la Asertividad y le he ofrecido visitar mi blog profesional.
Este era uno de los temas que incluíamos en la gran mayoría de nuestras acciones formativas y veo que, en este blog, todavía no he insertado nada sobre la asertividad. Empiezo ahora mismo con unos textos elaborados por mi alrededor de 1992, y que fuí actualizando paulatinamente. En otros momentos, seguiré insertando más material al respecto.
El material aquí presentado, se entregaba a quienes participaban en nuestros cursos, p.e. el de Actitudes y Métodos para Prevenir y Afrontar el Estrés, el de Gestión del conflicto, etc.
Algunos de los textos son en catalán y otros en castellano, de acuerdo con el lugar donde impartíamos las acciones formativas:
-Fragment
d’un futur llibre per a l’àmbit de l’Educació (Maria Antònia Plaxats). Any 1996
L’ENTRENAMENT
ASSERTIU
L'Entrenament Assertiu aporta
una sèrie d'eines d'aprenentatge per a desenvolupar actituds assertives, és a dir, actituds
autoafirmades, autoafirmatives.
En el Diccionari de Psicologia Dorsch (16) hi trobem
definicions d' ACTITUD com :
"forma de procedir selectiva..."; "actitud anímica en front
d'una persona, idea, qüestió..."; "disposició psíquica i nerviosa
organitzada per l'experiència..."; "tendències o inclinacions (...)
poc estables en el temps, dirigides (...) sobre tot a institucions y classes
socials, la nació, altres grups...";
"disposició (...) duradora(...) que influeix decissivament en la
relació amb determinades coses(...que) es manifesta en conviccions, prejudicis
i opinions.".
L'Enciclopèdia Catalana (17) ens defineix les ACTITUDS com :
PSIC."Positura expressiva que correspon a una certa disposició de
l'ànim."; "Disposició contínua a reaccionar amb una tonalitat
afectiva, una expressivitat o una conducta característiques...";
"(... un estat motivacional, es a dir, un estat psicològic (...)
condicionador de reaccions..."; "... són determinades en gran part
per factors emocionals. Poden ésser adquirides conscientment o
inconscientment..."; SOC.
"Predisposició apresa culturalment, segons la qual valora objectes, altres
individus, col.lectivitats, grups i institucions...".
Aquest mètode prové de la sistematització feta entre
els anys 60/70 pel psicòleg clínic Manuel J. Smith (14 -15), d'una sèrie de
tècniques conductistes encaminades a "ensenyar a les persones que no són
capaces d'auto-afirmarse, a tractar eficaçment amb els altres en una varietat
d'ocasions" (14), i ha estat enriquit amb la formació i la pròpia
experiència clìnica de la co-autora d'aquest llibre.
Contràriament al que acostumem a donar per suposat,
el conflicte és inherent a les relacions, incloses les relacions amb un
mateix. Per enriquidores que siguin alhora, la naturalesa de les relacions, en
un o altre moment, topen amb una sèrie de conflictes d'interessos que,
malauradament, més sovint del que seria desitjable, duen a una escalada de
tensió que pot incloure, bé la contenció de l'enuig, o a la seva manifestació
més o menys violenta. Cada una d'ambdues reaccions, comporten problemes
secundaris de diversa índole. Més val, doncs, comptar-hi i aprendre a
tractar les situacions conflictives el més creativament possible.
L'Entrenament Assertiu n'és una bona eina.
No solament és aplicable també als infants
l'Entrenament Assertiu, sinó que precisament nosaltres l'hem inclòs en els
nostres cursos, per tal que els mestres, òbviament previa pràctica pròpia,
puguin transmetre actituds assertives als infants, amb el que continuem
aportant un altra gra de sorra a la PREVENCIÓ
de possibles desequilibris emocionals.
No estarà de més, doncs, oferir oportunitats als
infants, eines per al maneig assertiu dels conflictes inherents a les
relacions. Smith, en el seu llibre dedicat als pares perquè puguin introduir
els seus fills en l'Entrenament Assertiu els hi recorda que "els amics no
han d'estar sempre d'acord per que la seva relació sobrevisqui o prosperi, i
pots assegurar-li al teu fill que els desacords amb amics i companys d'escola
no només són normals: són d'esperar." (15)
Sovint, davant
una situació de conflicte, trobem actituds
de passivitat, equivalents literalment a "empassar-se una roda de
molí", que habitualment provenen d'una baixa auto-estima, quedant aquesta
més malversada encara. Quan es poden posar en pràctica creativament les
tècniques de l'Entrenament Assertiu, es dóna amb facilitat un increment de
l'auto-estima.
Acostuma a passar també que, en pensar en actituds
autoafirmatives, la imatge que sovint acudeix, és la d'una actitud impositiva, i fins i tot agressiva.
L'actitud assertiva és
precissament contrària a l'agressivitat o a la imposició.
És una actitud
d'afirmació serena, capaç de manifestar el desacord, que comporta no
quedar-se enganxat a la situació conflictiva i disposar-se a treure'n el major
partit positiu d'aquella realitat. Així,
una actitud assertiva implica que, davant d'un clonflicte, la persona té
capacitat de clarificar el que ella
opina, capacitat d'escoltar amb obertura
i respecte a la postura dels altres, capacitat
per a fer-se escoltar, capacitat
d'anàlisi general i d'autoreflexió, autoanàlisi i autocrítica, i finalment capacitat de negociar, per
mínima que sigui la possibilitat, i en el sentit de "tractar d'un afer
mútuament amb un altre o amb altres per procurar resoldre'l favorablement i arribar a un
acord.(17). La continuació d'aquesta actitud és la d'arribar a un compromís mutu per a dur a terme els
acords presos.
Evidentment, la capacitat
de negociar, ha de comportar un coneixement dels propis límits i una pràctica per a
establir-los, que inclou la possibilitat de –arribat el cas- tallar la relació.
Es tracta de poder
dir SI, quan volem dir SI, i poder dir NO, quan volem dir NO.
Un altre element que ens ajudarà a mantenir les
nostres actituds assertives, és disposar de recursos per tal de canalitzar saludablement la nostra emocionalitat.
Contràriament al que sovint tenim malentés, dir NO,
no sempre implica destrucció. Ans al contrari, en moltes ocasions pot millorar
les relacions al convertir-les en co-operatives, tot deixant de banda les tant
perjudicials actituds d'enfrontament, que poden quedar per situacions en les
que realment siguin inevitables.
Òbviament, l'actitud assertiva no és una actitud
fàcil; ara bé, cal preguntar-se si els altres dos grans blocs d'actituds (la
passiva i la impositiva o agressiva) donen realment els resultats desitjats.
___________________
COMUNICACIÓN ASERTIVA
-Resumen de
recomendaciones-
-
ACTITUD
POSITIVA
-
DESARROLLAR
CREATIVIDAD (para potenciar actitudes positivas)
-
EVITAR LOS
JUEGOS DE PODER
-
ACTITUD
RESPETUOSA
-
POTENCIAR
RELACIONES DE COOPERACIÓN
-
TRANSFORMAR
SALUDABLEMENTE LAS PROPIAS EMOCIONES: ANTES, DURANTE Y DESPUÉS DEL CONFLICTO
(de acuerdo con las circunstancias)
-
DECIR LAS
COSAS LO MÁS CLARA Y SENCILLAMENTE POSIBLE
-
INTENTAR NO
HERIR A LA OTRA PERSONA (POSITIVIZAR)
-
RESPONSABILIZARSE
(=asumir consecuencias) DE LAS PROPIAS DECISIONES Y ACCIONES
-
CONCIENCIAR
LOS VALORES QUE GUÍAN LAS PROPIAS DECISIONES Y ACCIONES
-
TENER LOS
PROPIOS OBJETIVOS Y LÍMITES LO MÁS
CLAROS POSIBLE, (y/o clarificarlos durante el proceso: ¿juego de
poder?, ¿solucionar y, por tanto, establecer pactos?)
- DISPOSICIÓN A LA AUTO-RESPONSABILIDAD
-
DISPOSICIÓN
PARA NEGOCIAR (=rebajar presupuestos)
-
DISPOSICIÓN
PARA CUMPLIR LOS ACUERDOS PACTADOS
-
ESCUCHAR A LA
OTRA PERSONA con respeto y obertura
-
MOSTRARLE QUE
LA ESCUCHAMOS (ofrecer un breve
resumen)
-
HACERNOS
ESCUCHAR
-
UTILIZAR EL
"DISCO RAYADO", si es preciso
-
INTENTAR QUE
LA OTRA PERSONA CLARIFIQUE SUS OBJETIVOS
-
PREDISPONERNOS
A: AUTOREFLEXIÓN, AUTOANÁLISIS, AUTOCRÍTICA Y ANÁLISIS GENERAL
-
MANTENER
NUESTRO OBJETIVO A LA VISTA (evitar desviaciones innecesarias)
-
DIRIGIRNOS A
LA PERSONA LLAMÁNDOLA POR SU NOMBRE
-
MIRAR A LA
PERSONA DIRECTAMENTE A LOS OJOS
-
MOSTRAR
SINCERAMENTE NUESTRO ESTADO DE ÁNIMO (siempre y cuando lo consideremos útil
para el proceso)
-
RECONOCER,
cuando sea necesario, QUE NECESITAMOS TIEMPO PARA PENSAR, CONSULTAR O ACLARAR
NUESTRAS IDEAS
-
TENER
PRESENTES ASPECTOS FISIOLÓGICOS QUE SUELEN PASARNOS DESAPERCIBIDOS (mensajes
corporales:respiración, tensión...)
-
RECONOCER LAS
POSIBLES PROYECCIONES (vemos allí lo que
es nuestro)
-
EVITAR LOS
"PERO" (si no deseamos
invalidar lo expuesto antes del "pero")
-
PREDISPOSICIÓN
A ACUDIR A UNA PERSONA MEDIADORA
-
PREDISPOSICIÓN
A INTERRUMPIR, momentánea o definitivamente, LA DISCUSIÓN, una vez hayamos
agotado todos los recursos disponibles. (Evidentemente, ponderando los
distintos pros y contras)
-
PREDISPOSICIÓN
A ELABORAR EL DUELO POR LA POSIBLE NOCIÓN DE PÉRDIDA
-
PREDISPOSICIÓN
A APRENDER LAS ACTITUDES Y HABILIDADES QUE AQUÍ SE PROPONEN
-
PREDISPOSICIÓN
A ENTRENARSE EN ESTAS ACTITUDES Y HABILIDADES
María Antonia Plaxats
Actualizado: Abril 2000
________________________________________________________
COMUNICACIÓN
ASERTIVA
SUGERENCIAS
María Antonia
Plaxats-Actualizado:Abril 02
POSIBLE ESTÍMULO
|
POSIBLE FORMULACIÓN
|
Quieres plantearle
a alguien algo difícil para ti
|
Me resulta difícil
plantearte lo siguiente:
-
Me supo muy
mal cuando me dijiste...
-
Me pregunto
qué quisiste decir cuando me miraste de aquella forma...
|
Quieres plantearle
algo a alguien de forma cuidadosa
|
Sabes que te
quiero. Sabes que aprecio nuestra relación, y quisiera que el hecho de
encarar este asunto tan difícil entre nosotros, sirva para reforzar y
positivizar nuestra relación...
|
Quieres plantearle
algo a alguien y tienes miedo de hacerlo en tono acusador
|
Se que puede sonar
en tono acusador puesto que estoy dolida. Sin embargo, mi verdadera intención
es plantear el siguiente tema para llegar a un acuerdo...
|
Están amenazando en
perjudicarte
|
Haga aquello que
considere oportuno, y asuma las consecuencias de ello...
|
No te escuchan
|
Yo te he escuchado.
Entiendo que dices ... (ofrecer una síntesis de lo comprendido). Ahora
escúchame tú ... (una síntesis de lo que pretendemos comunicar)
|
Gran predisposición
a la discusión
|
-
No pretendo
discutir. Pretendo solucionar.
-
En realidad
no veo claro sobre qué estamos discutiendo. ¿Sobre qué estamos discutiendo?
-
Pretendo
llegar a un acuerdo. ¿Quieres tú lo mismo?
-
¿Quieres que
negociemos una posible solución o quieres que sigamos discutiendo?
|
Recriminaciones,
ataques verbales
|
- No estoy dispuesto a continuar en esta
línea...
-
No voy a
continuar por esta vía...
-
No quiero
seguir por ahí...
-
No acepto
que me hable de esta forma...
-
Te ruego que
cuides tu forma de tratarme...
-
No estoy
disponible para seguir escuchando esta forma de tratar el tema...
-
Necesito que
dejemos el tema aquí hasta dentro de ... minutos, horas, días...
-
Me siento
incapaz de continuar por esta vía... Necesito un tiempo para reflexionar...
-
Ahora yo me
pondría en su misma línea, y decido no hacerlo. Paremos hasta dentro de ...
minutos, horas, días...
-
No admito
este tono...
|
Te entregan algo
distinto de lo que estás segura haber pedido
|
Lo siento. No puedo
aceptarlo. Cámbiemelo por favor. Puedo esperar hasta ... (suponiendo que
realmente podamos esperar)
|
En cualquier
ocasión de conflicto
|
-
(Cualquiera
de las formulaciones anteriores, según el caso.)
-
Tomo nota.
Ahora necesito pensar. Le responderé dentro de ... minutos, horas, días...
-
Ahora estoy
demasiado nervioso/confuso/tensa/enfadada/triste... como para contninuar.
Propongo ...
-
No se qué
decir ahora. Propongo esperar a ...
-
Para mi esto
no es así. Yo entiendo que...
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario